The Blog


Julia Alonso, creando empresa

Hace unos meses  Jesús Moncho y Gracia Jiménez venían a visitarme a mi espacio/despacho donde me siento a pensar, a trabajar y a buscar la inspiración. Estuvimos hablando durante más de una hora sobre emprender, ser autónomo en España, ser mujer, madre y trabajar, sobre como a base de ilusión y de creer en tu proyecto, no dejar nunca de formarte y de luchar se puede conseguir ser empresario en este país.

Hoy por fín el Diario Información ha publicado aquella conversación, ya convertida en entrevista. Os dejo el texto completo y reitero desde estas líneas mi agradecimiento a Jesús y Gracia por reflejar fielmente mi historia a través de la situación económica que hemos vivido en España y que nos ha tocado tan de lleno a los emprendedores y autónomos.

“Segurament una idea va rondant per la seua ment, una mena de projecte va prenent cos. O, tal volta, simplement és que disposa d’un capital inicial i voldria invertir-lo… Una empresa? Però, com?…

No sempre es coneix el camí o els instruments per a dur a terme tal objectiu, encara que hi ha empreses o webs que ens ajuden a crear empreses. Acabats els estudis universitaris, o eixit de l’Institut, cap on tirar?… El suposat xic ha treballat les Arts i activitats plàstiques, el dibuix li agrada. Pensa que bastants joves se senten atrets pels tattoos; Guti o Ibrahimovic porten els braços plens. Ell s’espavila a fer un recull d’esborranys a tatuar, fins i tot es crea un video o un ebook.

Obri un blog, actua en les xarxes socials. S’ha procurat un certificat o diploma sanitari. Un equip de tatuatge no li ix massa car en el mercat de segona mà. A sa casa mateixa rep i treballa. S’anuncia online. El xic obri tall, es busca un lloc en la vida. Ha detectat una necessitat en el mercat i creu que pot acudir-hi. Està muntant una empresa.

El Ministeri d’Indústria també s’hi suma. Ha posat en funcionament CIRCE (Centre d’Informació i Red de Creació d’Empreses), un sistema que possibilita realitzar, de forma telemàtica, tots aquells tràmits per a la posada en marxa de societats mercantils o autònoms. L’emprenedor només es limita a omplir un document, DUE (Document Únic Electrònic), i CIRCE ja s’encarregarà de la resta. El potencial i futur emprenedor/a se sent acompanyat, abrigat. Es tracta de facilitar els inicis…

Julia Alonso, alacantina, a començaments dels 2.000, treballa de secretària de direcció. Les seues filles, menudetes encara, requereixen atencions; perseverar en la qualificació personal i en l’estudi sempre és una constant que no descuida; compaginar horaris és la seua brega. Un colp de sort, o d’esforç, la porta a guanyar, en el certamen «Emprendedores» (any 2004), un accèssit sobre secretariat i protocol a través d’Internet.

És el moment en què els corrents liberalitzadors de l’economia contribueixen a externalitzar nombroses activitats de l’administració pública o de les empreses privades. Julia, des de casa, online, decideix iniciar-se en l’oferta dels servicis de secretariat virtual. Horitzó incert. Il·lusió plena. Als seus primers clients els solventa problemes d’Hisenda, de Tràfic, etc, no obstant això, a poc a poc, administrar empreses, dur agendes d’executius… serà la nova escomesa.

Al mateix temps que aconsegueix el grau (no oficial) de «Protocol» a la Universitat d’Elx, circumstància que la promou a formadora d’habilitats socials i protocol, a elaborar-ne manuals, propostes de franquiciats… L’empresa de Julia sembla consolidada, de moment. La xarxa de contactes («networking» en l’argot professional), establida durant llargs anys anteriors, ara dóna resultats. Les oportunitats creixen.

Les empreses confien l’apartat de comunicació en experts com Julia, que cuiden i promocionen la imatge de l’empresa, també dels executius; i van concretant-se els projectes, entre d’altres, com el realitzat per al Grupo Gourmet de María José San Román, conformat per restaurants Monastrell, La Taberna del Gourmet, Tribeca i La Vaquería.

Però, sobretot, l’arma dels nous temps: la proliferació d’events, com a mitjà de publicitació i coneixement de les empreses, l’organització dels quals Julia Alonso, en qualitat de directora tècnica, executarà amb la participació de necessaris col·laboradors, com periodistes, psicòlegs, tècnics, subministradors varis…

Alguns d’estos events naixen amb voluntat de projecció de futur, tals com el Mediterranean Style amb aspiracions d’entrellaçar la Mediterrània i Alacant com a marca; no obstant això si, al final, l’objectiu es torna inalcançable, almenys la proposició, la discussió en comú, ja haurà estat un triomf.

Totes estes escomeses de Julia són degudes, probablement, a la complexitat creixent de la societat i la diversificació de l’economia, que poden propiciar nous escenaris laborals en què l’individu se senta atret a crear el seu propi lloc d’ocupació, com a autònom, primer escaló per al desenvolupament potser d’un projecte empresarial a més gran escala.

Iniciativa femenina

I cada colp més la iniciativa femenina pren protagonisme, contribuint a incrementar el minoritari 5% de conselleres en cap d’empresa o només el 34’5% de mullers autònomes a Espanya, tot i que la dona representa el 60% de l’alumnat universitari i el 45% del mercat laboral.

Arribada la crisi arran de l’esfondrament immobiliari, la situació de l’autònom es torna difícil. Obliga a explorar nous camins de treball, fugint del constrenyiment que la nova situació comporta, tractant d’escapar a la solitud i desemparament de l’autònom. La busca del «valor afegit», la diversificació i oferiment d’allò nou o innovador (característica dels «emprenedors» a diferència dels «empresaris», gestors estos d’allò conegut, segons Julia)… s’imposen per necessitat i conveniència.

Julia s’obri cap al màrqueting online, és a dir, la gestió d’una marca o d’una empresa en Internet i les xarxes socials, on s’estableix una comunicació bidireccional empresa-usuaris, per un major coneixement i profit recíproc. A més a més, funda el «Foro de Emprendedoras» (2010) conjuntament amb d’altres col·legues amb la finalitat de dinamitzar àrees o sectors de l’activitat econòmica, o d’estendre experiències i pràctiques a través de tallers com «Te enseñamos a emprender»; la contumaç ceguesa de l’oficialitat, però, no els fa massa costat; finalment, dos anys després, es tanca el «Foro de Emprendedoras». Distinta i millor fortuna corre la igualment seua i nova creació «Atelier Alicante» (2010), revista online sobre moda i estilisme, per on es presenten novells dissenyadors, anàlisi de tendències, presentació de passarel·les, showrooms…

Resistiré. Sembla que l’autònom fa seua la frase i dita «resistiré», i la transforma en «resisteix i sobreposa’t». Contra circumstàncies i conjuntures adverses, com les viscudes en estos darrers anys de recessió. Queda la il·lusió i l’esforç per reeixir-se’n. I la base i l’alè constant de la faena ja feta, que perviu, que anhela projectar-se en el futur, a través de la constància d’un obrer del dia a dia com és l’autònom.

Més crèdit

No podem acabar sense fer menció al context en què es desenvolupa l’acció de tants i tants autònoms. Potser hauríem de reforçar favorablement, per una banda, les condicions d’accés al crèdit, públic i privat; i, per l’altra banda, encarar una política de millora de rendes de la ciutadania en general, sobretot de pensionistes i assalariats, que possibilitara un creixement de la demanda i, per tant, un accelerament de l’economia amb el consegüent increment de l’ocupació laboral per a tots. Tots estem en el mateix viatge. Julia Alonso és un esglaó més, important i bàsic, el dels autònoms, en la bona marxa d’un país.

Jesús Moncho y Gracia Jiménez

julia-alonso

 

Compartir // facebooktwittergoogle_pluslinkedinmailfacebooktwittergoogle_pluslinkedinmail
Comentarios ( 0 )

    Dejar un Comentario

    Tu email no se publicara. Completar los campos obligatorios *